Grosfoguel: «La conquesta castellana destruí i aniquilà tot allò que descobria»

|

Aquest passat divendres vespre es va fer la conferència de cloenda del primer fòrum 'Mallorca i els seus suds' a Ca n'Oleo de Palma. La conferència final va ser a càrrec de Ramón Grosfoguel, professor del departament d’estudis ètnics de la Universitat de Califòrnia Berkeley.

Grosfoguel va pronunciar una conferència titulada '¿Qué significa descolonizar el Estado español?'

Ramón Grosfoguel (Puerto Rico, 1956) és un sociòleg que pertany al Grup modernitat/colonialitat. Aquest grup treballa en la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Defineix el seu pensament com adscrit al corrent decolonial, superador de l’escola post-colonial amb la que es considera emparentat.

Aquest grup de pensament sosté que existeix un vincle estructural entre modernitat i colonialisme, que els efectes del colonialisme europeu no acabaren amb els processos de descolonització i independència nacional dels segles XIX i XX, persistint en la cultura i les formes de pensar. Proposa un 'gir decolonial' per a realitzar una descolonització epistemològica que corregeixi les deformacions universalistes i ahistòriques de l'eurocentrisme i la modernitat, a la que considera en situació de 'crisi terminal'.

Aquesta línia de pensament posa l'accent en la crítica del racisme i la línia divisòria que el pensament colonial fa entre allò que és humà i allò que no ho és. Defineix la idea de interseccionalitat de categories com ara classe i gènere, a partir d’aquesta esmentada línia de distinció del pensament colonial.

En aquesta conferència el professor Grosfoguel ha alertat que «no s'ha de caure en el parany del debat semàntic, això és, a partir del fet colonial de l’imperi castellà en terres dels imperis inca o azteca es produeix un relat i un discurs colonial eurocèntric i que posteriorment ha esdevingut i s’ha esbrancat en multitud de variants i discursos del colonialisme».

És justament per això que la narrativa posterior eurocèntrica del colonialisme ha intentat, i ho ha aconseguit, intoxicar les veus i els documents que relaten el fet colonial menystenint l’opinió dels historiadors i investigadors que han divulgat un relat diferent a l’oficial.

El problema fonamental del fet colonial castellà en terres americanes, africanes i asiàtiques és «la destrucció i aniquilació de tot allò que es descobria i es conqueria imposant en conseqüència la seva lògica civilitzadora, tot justificat per la fe religiosa cristiana de l’època i el seu desmesurat anhel de cristianitzar tota terra salvatge».

«Quan Castella arribà a terres americanes ja existia un cert comerç i unes relacions interculturals entre pobles i grups humans diversos: els vikings, els xinesos, els africans, d’una manera o altra coneixien aquestes terres, mai no es plantejaren però invadir cap territori aliè i manco destruir-lo», explica Grosfoguel.

El colonialisme que es produeix a partir del 1492 adoptà «unes formes concretes d’explotació humana i territorial».

Segons Gosfoguel: «De llavors ençà i a través de les etapes històriques ha anat conformant figures diverses (capitalisme, invasions, guerres) però en el fons contenen els mateixos ingredients d’opressió, sotmetiment, injustícies socials, i destrucció que abans».

Segons el professor Grosfoguel l'Estat espanyol té un conflicte d’identitat, és a dir, «un problema territorial (Euskadi, Catalunya, Galícia, Navarra), que projecta de forma artificial una imatge cap a l’exteriorinserida dins el relat oficial».

+ VIST